Història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921 està marcada per la voluntat de énosis, o sigui la reunió a l'estat nacional grec, de la minoria grega present en aquesta regió del Sud d'Albània i pel desig irredentista del regne hel·lènic d'annexar-lo.
Durant la Primera Guerra Balcànica, l'Epir del Nord, que tenia una important comunitat ortodoxa de llengües grega i albanesa, fou ocupat al mateix temps que l'Epir del sud per l'exèrcit grec, victoriós sobre els otomans. Atenes desitjava annexar aquests territoris. No obstant això, Itàlia i Àustria-Hongria s'hi oposaren i el tractat de Florència de 1913 va confiar l'Epir del Nord al nou principat d'Albània, de població majoritàriament musulmana. L'exèrcit grec va desallotjar la regió però els epirotes cristians rebutjaren la decisió internacional i decidiren de formar, amb el suport tàcit de Grècia, un govern autònom a Argyrokastro (Gjirokastre).
Enfront de la inestabilitat d'Albània, l'autonomia de l'Epir del Nord fou finalment confirmada per les grans potències per la signatura del protocol de Corfú del 17 de maig de 1914. L'acord reconeixia les especificitats dels epirotes i el seu dret de tenir la seva pròpia administració i el seu propi govern sota la sobirania nominal d'Albània. Malgrat tot, l'acord no fou mai realment efectiu perquè el govern albanès es va enfonsar l'agost i el príncep Guillem de Wied, elegit sobirà del país el febrer, tornà a Alemanya el setembre.
Poc després de l'esclat de la Primera Guerra mundial, l'octubre de 1914, el regne de Grècia va reocupar doncs la regió. No obstant això, l'actitud ambigua d'Atenes cara a les potències centrals durant la Gran guerra empenyé a França i Itàlia a envair al seu torn l'Epir el setembre de 1916. No obstant això, al final del primer conflicte mundial, l'acord Tittoni-Venizélos preveia la incorporació de la regió a Grècia. El canvi de govern a Roma i les dificultats militars de Grècia enfront de Turquia de Mustafa Kemal van afavorir tanmateix a Albània, que va rebre finalment la regió el 9 de novembre de 1920.