Història de l'Argentina entre 1943 i 1963
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 s'inicia amb la formació i triomf electoral del peronisme, seguit del seu enderrocament per un cop d'estat el 1955, que va donar pas a una successió de dictadures militars i governs civils de representativitat limitada en els quals el peronisme va estar proscripte. Tot el període va estar signat per l'enfrontament entre peronisme i antiperonisme amb manifestacions d'extrema violència política. La sanció de la llei del vot femení el 1947 va permetre que fos durant aquest període que es reconegués el sufragi universal a Argentina.
En les eleccions de 1946 va accedir al govern Juan Domingo Perón com a candidat del Partit Laborista (organitzat per una gran quantitat de sindicats i amb un programa de justícia social), sent reelegit el 1951. El 1955, després d'un bombardeig d'avions militars a la Plaza de Mayo que va causar la mort de més de tres-centes persones, un cop d'estat va imposar una dictadura civil-militar que va prendre el nom de Revolució Alliberadora, que al seu torn va convocar eleccions proscrivint al peronisme, guanyades per Arturo Frondizi de la Unió Cívica Radical Intransigent (UCRI). Frondizi va ser també enderrocat per un cop militar el 1962, que va imposar una nova dictadura civil-militar presidida pel radical intransigent José María Guido, qui al seu torn va tornar a convocar eleccions el 1963 amb el peronisme i el frondizisme proscriptes, que guanyaria Arturo Illia de la Unió Cívica Radical del Poble (UCRP).