Història de Xile
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat:[1]
- El període prehispànic correspon a la història de les diferents ètnies ameríndies presents al territori, estenent-se des al voltant de l'any 14.800 aC. fins a l'arribada dels espanyols.
- A partir de 1492, es van iniciar les exploracions europees en el continent americà. El 1520, Fernão de Magalhães i la seva expedició van ser els primers europeus en arribar a Xile pel sud a través de l'estret que avui porta el seu nom, i el 1536, Diego de Almagro va comandar una expedició fins a la Vall de l'Aconcagua i el nord de l'actual Xile.
- El tercer període correspon a la conquesta espanyola, que es va estendre entre 1536 i 1598 amb la Guerra d'Arauco, durant la qual els espanyols van estar prop de ser exterminats pels indígenes maputxes.
- El període colonial cobreix una mica més de dos segles, entre 1598 i 1808, lapse marcat per l'establiment de les institucions colonials.
- El denominat període de la Independència de Xile es va desenvolupar des que Napoleó Bonaparte va capturar al rei espanyol Ferran VII el 1808 fins a l'abdicació de Bernardo O'Higgins el 1823. Va estar marcat per la guerra entre patriotes i realistes. La Pàtria Vella, iniciada amb un cabildo obert el 18 de setembre de 1810, va arribar a la seva fi amb la derrota patriota en el desastre de Rancagua el 1814, que va donar inici a el període conegut com La Reconquesta. Els patriotes supervivents van fugir a la ciutat argentina de Mendoza, on es van aliar amb el governador de la província, el general José de San Martín, i van formar l'exèrcit Alliberador dels Andes. La reconquesta va acabar en 1817 amb la batalla de Chacabuco, en la qual l'exèrcit Alliberador va derrotar l'exèrcit realista. El triomf militar definitiu es va donar l'any següent en la batalla de Maipú.
- El període entre 1823 i 1830 es caracteritza per la recerca d'un ordenament institucional adequat que donés forma a l'Estat, però durant aquest període, la lluita per l'organització es va fer més turbulenta per les constants lluites entre l'aristocràcia, els oficials militars i els ideòleg
- Entre 1831 i 1861, va tenir lloc el període de la República Conservadora. Va estar marcat per la posada en vigor de la Constitució de 1833, establerta per Diego Portales, amb un govern fort i centralitzador. Malgrat alguns intents de subversió, es va mantenir l'estabilitat institucional i el país va conèixer la prosperitat econòmica.
- El vuitè període, conegut com la República Liberal, que es va estendre des de 1861 fins 1891, va estar caracteritzat per una major estabilitat política i va permetre una extensió del territori cap al sud i el nord.
- A partir de la guerra civil de 1891, va començar la República Parlamentària, que es va perllongar fins a la promulgació de la Constitució de 1925. El Congrés Nacional va dominar la política i el president esdevenir una figura pràcticament sense autoritat. El país es va urbanitzar i es van crear els primers sindicats.
- La República presidencial va marcar un canvi en les institucions, amb la Constitució de 1925, fins al cop d'estat de 1973. Tres partits van dominar la política: els radicals, els demòcrata-cristians i els socialistes. Nombroses empreses públiques van ser creades en aquest període. El seu final va estar marcat pel triomf de l'esquerra i les idees socialistes.
- Després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 que va enderrocar al president Salvador Allende, una dictadura militar va ocupar el poder, amb una junta de govern dirigida pel general Augusto Pinochet. Desenes de milers d'opositors van ser arrestats, torturats o assassinats, fins i tot a l'estranger, mentre que altres van ser expulsats o condemnats a l'exili. Amb l'ajuda dels Chicago Boys, Pinochet va portar endavant una política econòmica liberal, i una nova constitució va ser adoptada en 1980.
- Finalment, la transició cap a la democràcia és el període actual que comença a partir de 1990, a l'assumir la presidència Patricio Aylwin i es caracteritza per un fort presidencialisme emparat per la constitució de 1980.