Història de Sibèria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu. Les estepes del sud de Sibèria foren testimoni de la successió de diversos imperis nòmades, incloent-hi l'Imperi turc i el mongol. Durant la baixa edat mitjana el budisme tibetà s'estengué per les regions del sud del llac Baikal. Una fita important a la zona fou l'arribada dels russos als segles xvi i xvii, època contemporània i en molts aspectes anàloga a la colonització i assentament d'europeus al Nou món. Durant els anys del tsarisme imperial (Imperi Rus), Sibèria era una província agrícola i lloc d'exili dels opositors al tsarisme, com ara Dostoievski i els desembristes, entre d'altres. Els segles XIX i XX van ser testimonis del descobriment dels immensos recursos naturals de Sibèria, de la construcció del ferrocarril Transsiberià, de la industrialització i de la creació d'una gegantina xarxa de camps de treballs forçats per a dissidents polítics anomenats «Gulag», ja a l'època estalinista.