Història d'Àustria
història de l'estat actualment anomenat Àustria / From Wikipedia, the free encyclopedia
La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria. Però la seva definició geopolítica ha conegut profunds canvis en el transcurs dels períodes modern i contemporani. Així doncs, aquesta història pertoca també als estats veïns: Alemanya, Hongria, Suïssa, Itàlia, etc.
Ja poblada pels celtes (cultura de Hallstatt), pertanyent a l'Imperi Romà (províncies del Nòric així com una part de la Pannònia i de la Rècia) després en part inclosa en la França oriental, Àustria és durant tota l'edat mitjana dels nombrosos principats germanòfons que componen el Sacre Imperi Romanogermànic. Gràcies al Privilegium Minus i a la casa de Babenberg, independent de Baviera des de 1156, l'Àustria és adoptada per la casa d'Habsburg el 1278 (Rodolf I) i fou molt de temps la força dominant de l'imperi; va col·locar al capdavant molts dels seus sobirans, fins a la seva dissolució el 1806 pel «doble emperador» austríac Francesc I d'Àustria.
Al final de l'edat mitjana, la casa d'Habsburg transforma les seves possessions en potència europea per la unió dels països germanòfons i no germanòfons; centralitza l'administració i el dret en l'Arxiducat d'Àustria -sobretot després de la Guerra de Successió austríaca per Maria Teresa I d'Àustria i el seu fill Josep II- i forma finalment el 1804 l'Imperi austríac. El 1815 -després del Congrés de Viena- Àustria i els altres països germanòfons intenten de nou formar una Confederació Germànica, però l'oposició austroprussiana domina i la Guerra austroprussiana acaba amb aquesta confederació el 1866 i resol definitivament la qüestió alemanya per part d'Àustria. El 1867, Àustria, sota el regnat de Francesc Josep I d'Àustria, es gira cap al sud-est d'Europa, de manera que l'imperi d'Àustria es transforma i creix per formar la monarquia danubiana (en alemany: Donaumonarchie), l'Imperi Austrohongarès.
La derrota de les potències centrals al final de la Primera Guerra Mundial contempla el trossejament de la Monarquia danubiana, dividida en diversos nous estats independents. Àustria és llavors reduïda al seu territori actual: es deixa temptar llavors per l'austrofeixisme, després pel nazisme. El 1938, Àustria és annexada al Tercer Reich (Anschluss). La derrota hitleriana al final de la Segona Guerra mundial deixa el país exsangüe. Viena, la capital històrica, coneix llavors durant deu anys una sort similar al de Berlín: una divisió quadripartida. El 1955, recobra la seva sobirania i duu a terme una política d'estricta neutralitat.
Avui, malgrat una relació de vegades difícil amb el seu passat, Àustria és un estat de la Unió Europea.