Guerra d'Itàlia de 1542-1546
From Wikipedia, the free encyclopedia
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra. El conflicte, econòmicament ruïnós per als contendents, va tenir un resultat nul.
Guerres Italianes | |||
---|---|---|---|
El setge de Niça per una flota franco-otomana el 1543 (dibuix de Toselli, gravat d'Enees Vico) | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1542 - 1546´ | ||
Lloc | Anglaterra, França, Itàlia i Països Baixos | ||
Resultat | Territorialment sense conseqüències, econòmicament molt costós. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La treva de Niça amb la qual va acabar la Guerra d'Itàlia de 1535–38 es va trencar en 1542 quan Francesc I, adduint els seus drets sobre el Milanesat, va declarar la guerra una vegada més contra el seu etern enemic Carles V.[1] La lluita, que va començar als Països Baixos, es va veure agreujada l'any següent per l'aliança franco-otomana en el setge de Niça, i per una sèrie de maniobres militars al nord d'Itàlia que van desembocar en la Batalla de Ceresole.[2] Carles i Enric es van unir per envair França, però la forta resistència trobada en els setges de Boulogne-sur-Mer i Saint-Dizier van impedir una contundent ofensiva anglo-espanyola.
El 18 de setembre de 1544 Carles i Francesc van signar la pau de Crepy, que incloïa un enllaç matrimonial entre ambdues monarquies, però la mort del fill de Francesc, candidat al casament, va deixar l'acord de pau inacabat. Enric VIII d'Anglaterra va continuar la guerra en solitari fins a 1546, quan el tractat d'Ardres restaurar finalment la pau entre Anglaterra i França. La mort dels monarques anglès i francès a començaments de 1547 va deixar la resolució del conflicte en mans dels seus hereus.