Guerra d'Escània
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra d'Escània (Danès:Skånske Krig, Suec: Skånska kriget, Alemany: Schonischer Krieg) formà part de les Guerres del Nord i involucrà el Regne de Dinamarca i Noruega, Brandenburg i l'Imperi Suec. La lluita es concentrà principalment a les Terres d'Escània, les províncies frontereres daneses amb Suècia i el nord d'Alemanya. Mentre que les darreres batalles lliurades són considerades com a part de la Guerra d'Escània en les historiografies angleses, daneses i sueques, per la historiografia alemanya són considerades una guerra diferent, coneguda com a Guerra Sueco-Brandegurgesa (Alemany: Schwedisch-Brandenburgischer Krieg). La guerra va ser provocada per la participació sueca a la Guerra francoholandesa. Suècia havia establert una aliança amb França contra diversos països europeus. Les Províncies Unides, atacades per França buscaren el suport de Dinamarca-Noruega. Després d'alguns dubtes inicials, el rei Cristià V inicià la invasió de les Terres d'Escània el 1675, mentre els suecs estaven ocupats combatent a Brandenburg. La invasió d'Escània es combinà amb l'obertura d'un altre front a la frontera Noruega, aquestes operacions reberen el no de Guerra de Gyldenløve, forçant als suecs a lluitar en dos fronts, a més a més dels combats al Sacre Imperi Romanogermànic. L'objectiu danès era recupera les Terres d'Escània que foren cedides a Suècia pel Tractat de Roskilde, després de les Guerres del Nord. Encara que l'ofensiva sueca va tenir grans èxits inicials, la contraofensiva sueca liderada per Carles XI de Suècia, de 19 anys, recuperà gran part del terreny perdut.
Guerres del nord i Guerra francoholandesa | |||
---|---|---|---|
Setge de Stettin | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1675-1679 | ||
Lloc | Escandinàvia | ||
Casus belli | Intent danès de reconquerir Escània | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Aquesta fou una guerra sense un vencedor clar, els suecs perderen la guerra al mar, els danesos foren derrotats a Escània pels suecs, i aquests al nord d'Alemanya pels branderburgesos. La guerra i les hostilitats finalitzaren quan les Províncies Unides, aliades de Dinamarca, establiren una estreta aliança amb França i Carles XI es casà amb la princesa danesa Ulrica Elionor, germana de Cristià V. La pau es formalitzà amb la mediació de França als tractats de Fontaineblaeu i Lund, entre Suècia i Dinamarca, i el de Saint-Germain-en-Laye, entre Suècia i Brandenburg, que retornaren a Suècia la major part dels territoris ocupats.[1]