Grutes de l'Alguer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les grutes de l'Alguer tenen el seu origen en la naturalesa calcària de les roques en les que es desenvolupen.
El territori extrem nord-occidental de la Sardenya al nord de la ciutat de l'Alguer, que s'enfronta a la badia homònima, a causa de les característiques mineralògiques de les seves roques té molts sistemes càrstics i un nombre relativament gran de coves, tant terrestres com marines, tant a la superfície com submergides, que es troben principalment a la zona de Port del Comte que tenen la major concentració en els promontoris de Cap de la Caça i Punta del Lliri.
Aquestes coves formen part de l'Àrea natural marina protegida Cap de la Caça-Illa Plana i el Parc natural regional de Port del Comte, amb diferents graus de reserva i protecció.
El nombre de coves descobertes en l'actualitat ronda les 50 grans coves i almenys 300 coves petites. La més gran i més famosa, ja que és fàcilment accessible i transitable, és la Cova de Neptú, que és visitada tots els dies d'estiu per milers de persones. Entre les submergides la més important, per ser considerada la major cova submarina de la Mediterrània i per la seva gran concentració de formes de vida, és la Cova de Nereu.[1]