Gregorio García de la Cuesta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gregorio García de la Cuesta y Fernández de Celis (La Lastra, vall de Tadauca, 9 de maig de 1741 - Ciutat de Palma, Illes Balears, 24 de desembre de 1811) fou un militar espanyol amb el grau de capità general i president del Consell Suprem de Castellà. Era fill d'una modesta família de la noblesa cantàbrica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 maig 1741 La Lastra (Cantàbria) (en) |
Mort | 26 novembre 1811 (70 anys) Palma (Mallorca) |
Causa de mort | Malaltia |
Capità general de Mallorca | |
26 gener 1811 – 26 novembre 1811 ← Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac – Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac → | |
President del Consell de Castella | |
octubre 1798 – abril 1801 ← José de Ezpeleta y Veira de Galdeano – José Eustaquio Moreno Aguilar → | |
Capità general de Mallorca | |
2 abril 1798 – octubre 1798 ← Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz – Bernardo de Troncoso y Martínez del Rincón → | |
Activitat | |
Ocupació | oficial, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | Capità General de l'Exèrcit |
Conflicte | Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques i batalla de Medellín |
El 1758 i contra la voluntat del seu pare, assentà plaça de cadet en el regiment de Toledo i passà de guarnició a la plaça d'Orà, on cursà les matemàtiques i estudià pràcticament els principis de la guerra. Nomenat sotstinent en el regiment d'infanteria de Granada el 1761, marxà a la Guerra Fantàstica, distingint-se en el setge i presa d'Almeida. Més tard (1779) marxà al setge de Gibraltar en el qual cooperà als treballs contra aquella plaça per espai de catorze mesos i el 1781 passà a l'illa de Santo Domingo on va romandre amb l'exèrcit d'operacions que es disposava per a l'expedició contra Jamaica, en el desembarcament del qual fou nomenat sergent major del seu cos i nomenat major de la brigada de Soria. Des de Cabo Francés passà a l'Havana, d'on fou destinat per apaivagar els insurrectes del Perú, marxant a Lima per l'istme de Panamà. Després embarcà vers el port d'Arica i províncies internes del Perú i travessa els Andes fins a Potosí i la ciutat de La Plata on, a la seva arribada, va contenir una revolta de les milícies del país amb tan sols una companyia de granaders, retornant a Espanya el 1791.