Gran Príncep de la Rus de Kíev
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i xiii a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
D'acord amb la Primera Crònica, la més antiga coneguda de la Rus, un vareg de nom Rúrik es va assentar amb els seus homes a la regió del llac Ladoga, des d'on, posteriorment, davallà fins a la ciutat de Nóvgorod vers l'any 860. Des d'allà atacà els khàzars i els expulsà de les terres del sud, abans d'estendre la seva autoritat i traslladar-se amb els seus homes a Kíev. El seu successor, el príncep Oleg, fundà formalment la Rus de Kíev l'any 880, en unificar els territoris del nord (entorn de Nóvgorod) amb els nous dominis de Kíev un una única entitat amb capital a aquesta darrera ciutat.
En endavant, els sobirans de la Rus de Kíev van prendre el títol de Kniaz, que posteriorment passà a ser Veliki Kniaz i que es tradueixen tradicionalment, com a Príncep i Gran Príncep, respectivament. Per aquest motiu, freqüentment la Rus de Kíev es coneix també com a Principat de Kíev. Durant llargs períodes la successió del príncep es duia a terme pel sistema rota, pel qual el tron no passava de pares a fills sinó entre germans i després a nebots per ordre d'edat.