Gemma (botànica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En botànica la gemma és un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.
En l'agricultura, les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar empelts, sobretot en arbres fruiters.
Un borró o botó és una gemma ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de catafil·les estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat en un futur a originar un brot o una flor. Sovint els borrons actuen com a forma de resistència per a passar l'època hivernal més desfavorable, ja que una vegada format un borró pot passar durant un cert temps en estat de dormició o bé formar un brot immediatament.
Els borrons de moltes plantes llenyoses, especialment sota climes temperats o freds, estan protegits per una coberta de fulles modificades (anomenades catafil·les) que tanquen les parts més delicades del borró. Moltes d'aquestes catafil·les estan cobertes per substàncies gomoses que afegeixen una protecció addicional.
Quan es desenvolupen els borrons, els catafil·les es poden fer una mica més grans però normalment cauen, deixant en la superfície de la tija en creixement una sèrie de cicatrius allargades. Gràcies a aquestes cicatius es pot determinar l'edat de les branques joves, donat que el creixement de cada any acaba amb la formació d'un borró, la formació del qual produeix un grup de cicatrius addicionals. Quan les branques es fan velles no se'n pot determinar l'edat per aquest mètode.
En moltes plantes no es fan escates en els borrons i aleshores es diu que tenen el borró nu.[1] Aquests borrons nus sóvint són molt pilosos i es presenten per exemple en el gènere Viburnum i en plantes herbàcies. El cabdell de les cols i altres del gènere Brassica són en realitat borrons excepcionalment grossos que són borrons terminals en les cols de cabdell i laterals en els cols de Brussel·les.
Quan els borrons es formen en les axil·les de les fulles, la seva distribució en la tija és la mateixa que les fulles és a dir poden ser de disposició alternada, oposada, en verticils o en la punta terminal de la tija. En moltes plantes els borrons apareixen en llocs inesperats de la planta aleshores s'anomenen borrons adventicis.[2]