Futur perfet de l'Indicatiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Futur Perfet de l'Indicatiu en català és un temps verbal que representa el temps que no ha tingut lloc i que tampoc s'està esdevenint. És a dir, s'utilitza per a expressar accions futures, hipotètiques o verídiques. Però, a diferència del Futur Simple, el Perfet concreta l'espai de temps i expressar una acció considerada acabada en el futur. Això vol dir que l'acció encara no ha tingut lloc, simplement tindrà, però quan s'esdevingui, haurà acabat. En efecte, el futur perfet expressa accions futures ja acabades.[1]