Fitoplàncton
el component autòtrof del plàncton / From Wikipedia, the free encyclopedia
El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton. El nom prové de la paraula grega phyton, o 'planta', i πλαγκτος (planktos), que significa 'vagabund'.[1] La majoria dels fitoplànctons són massa petits per ser vistos individualment a ull nu. Tanmateix, quan n'hi ha molts, poden aparèixer com una descoloració verda de l'aigua a causa de la presència de clorofil·la a les seves cèl·lules.[2]
El fitoplàncton depén, fonamentalment, dels elements nutritius i la llum. Per això, la més gran densitat de fitoplàncton es troba sobretot als cinquanta metres immediatament inferiors a la superfície de cos d'aigua. En la composició del fitoplàncton predominen els petits flagel·lats, dinoflagel·lats, diatomees, esquizofícies i feofícies.