Fitna de l'Àndalus
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova. Va començar l'any 1009 amb un cop d'estat que va provocar l'assassinat de Abd-ar-Rahman Sanxuelo, fill d'Almansor, la deposició del califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah (Hixam II) i l'ascens al poder de Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah (Muhàmmad II), besnet d'Abd-ar-Rahman III. Es considera que la fitna va arribar a la seva fi amb l'abolició definitiva del califat el 1031, i la divisió de tot el territori andalusí en una sèrie de petits regnes, les taifes, encara que diversos petits reis se seguissin proclamant califes. Al rerefons dels problemes polítics hi havia les purgues realitzades per Almansor en el si de la dinastia omeia i l'aclaparadora pressió fiscal causada per la necessitat de finançar els esforços bèl·lics amírides.
Tipus | guerra civil | ||
---|---|---|---|
Data | 1008-1013 | ||
Escenari | Al-Àndalus | ||
Estat | califat de Qúrtuba | ||
Resultat | Victòria amaziga Cessions territorials al Comtat de Castella | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Al llarg del conflicte, els diversos contendents van demanar ajuda als regnes cristians. Còrdova i els ravals van ser saquejats repetides vegades, i els seus monuments, entre ells l'Alcàsser i Madinat az-Zaharà, destruïts. La capital va arribar a traslladar-se temporalment a Màlaga. En poc més de vint anys es van succeir 10 califes diferents (entre ells Hixam II restaurat), pertanyents tres d'ells a una dinastia diferent de l'omeia, la dels Banu Hammud.