Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel |
|
Naixement | 29 octubre 1507 Piedrahíta |
---|
Mort | 11 desembre 1582 (Julià) (75 anys) Lisboa (Portugal) |
---|
|
|
12è Condestable de Portugal |
---|
|
|
1581 – 1582 ← Joan I de Braganza – Teodosi de Bragança → |
Virrei de Portugal |
---|
18 juliol 1580 – 11 desembre 1582 (Julià) – Albert VII d'Àustria → |
Governador dels Països Baixos espanyols |
---|
|
1567 – 1573 ← Margarida de Parma – Lluís de Requesens i Zúñiga → |
Virrei de Nàpols |
---|
1555 – 1558 – Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán → |
Governador del Ducat de Milà |
---|
|
|
1555 – 1556 ← Ferrante Gonzaga – Álvaro de Luna → |
3r Duc d'Alba Ducat d'Alba de Tormes |
---|
|
|
|
|
Ocupació | oficial, diplomàtic, militar, polític |
---|
Activitat | 1522 (Gregorià) – 1582 (Gregorià) |
---|
|
Branca militar | Infanteria |
---|
Rang militar | general Capità General |
---|
Comandant de (OBSOLET) | Exèrcit de Flandes |
---|
Conflicte | Guerra d'Itàlia de 1521–26, jornada de Tunis, Guerra d'Itàlia, batalla de Mühlberg, Batalla de Jemmingen, Batalla d'Alcântara, Setge de la fortalesa de Fuenterrabía, Setge de Perpinyà (1542), setge de Mons i Batalla de Jodoigne |
---|
|
Títol | Duc d'Alba |
---|
Família | Casa de Toledo |
---|
Fills | Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán |
---|
Pare | García Álvarez de Toledo y Zúñiga |
---|
Premis |
|
|
|
|
Tanca
Va intervenir entre 1546 i 1547 en les campanyes de l'emperador Carles V contra els protestants alemanys en la Guerra de Smalkalda.[1]
Durant el regnat de Felip II dirigí la guerra contra el papa Pau IV a Itàlia i fou enviat als Països Baixos espanyols, el 1567, per sufocar la revolta protestant. Com a regent d'aquest territori va desenvolupar una política d'extorsió amb impostos excessius i una repressió sanguinària amb més de mil condemnats a mort pel Tribunal dels Tumults que va fer augmentar el descontentament popular amb 60.000 exiliats,[2] per la qual cosa el 1573 fou destituït.[3]
El 1580 dirigí l'exèrcit que ocupà Portugal.[4] després de la derrota i mort de Sebastià I de Portugal a la Batalla de Kasr al-Kabir.[5]