Fauna dels Països Catalans
From Wikipedia, the free encyclopedia
La fauna dels Països Catalans es caracteritza per una major diversitat de tàxons que no pas les zones properes, ja que aquest territori es troba en una zona de confluència de continents. A més, la menor densitat relativa de població humana i, també de forma relativa, el menor grau d'influència humana i d'urbanització ha jugat a favor de la biodiversitat faunística.
L'arribada i establiment d'animals a aquest territori ha tingut diversos orígens: espècies provinents del continent africà, espècies de la resta d'Europa i espècies que venen de l'orient de la Mediterrània. En alguns casos aquestes espècies nouvingudes han hagut d'evolucionar de manera força aïllada, ja que s'han trobat amb un clima i característiques geogràfiques molt especials: serralades, rius i valls, el mar Mediterrani, que han fet de barrera i potencien els endemismes.
Catalunya i la Franja de Ponent tenen una bona part del territori situat a l'alta muntanya, on la flora i la fauna tenen moltes particularitats, de la mateixa manera que hi ha zones de molt alta i molt baixa pluviometria, amb la fauna diferenciada que hi correspon.
Al País Valencià, amb gran diversitat d'hàbitats, incloent la marjal, hi ha una gran riquesa d'espècies de mol·luscs, crustacis, aràcnids, insectes i vertebrats: hi ha unes 24 espècies de rèptils, 252 espècies d'aus i 61 de mamífers.[1]
La fauna vertebrada insular de les Balears abans de l'arribada dels humans es componia d'un conjunt molt reduït d'espècies, sota condicions evolutives ben particulars, bàsicament d'absència de vertebrats depredadors. La insularitat ha estat un element atractiu per a l'estudi de les biotes. L'arxiduc Lluís Salvador Habsburg-Lorena, a final del segle xix va estudiar la fauna de les Illes Balears, on, per exemple, la família dels coleòpters Tenebrionidae té el 65% d'endemismes.