Extorsió
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extorsió és la pràctica d'obtenir beneficis mitjançant la coacció. En termes generals consisteix a obligar a una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers.[1][2][3] A la majoria de jurisdiccions pot constituir un delicte penal. El robatori és la forma d'extorsió més senzilla i comuna, encara que amenaçar de maner infundada per aconseguir un avantatge comercial injust també és una forma d'extorsió.
L'extorsió de vegades s'anomena "xarxa de protecció" quan els delinqüents formulen les seves demandes oferint a canvi "protecció" davant amenaces reals o hipotètiques d'altres parts no especificades. Gairebé sempre aquesta "protecció" és simplement l'abstinència de danys de la mateixa part, i això està implícit en l'oferta de "protecció". L'extorsió és practicada habitualment pel crim organitzat. En algunes jurisdiccions, l'obtenció del benefici no és necessari per cometre el delicte, i amenaçar amb violència reclamant un pagament de diners o béns per aturar la violència futura és suficient per cometre el delicte.[4] Perquè es consideri delicte l'extorsió per diverses jurisdiccions ha de contenir l'exigència i obtenció d'alguna cosa mitjançant la força,[5] i ha d'incloure dolor, sofriment o alguna cosa desagradable.[6]
El terme extorsió s'utilitza sovint metafòricament per referir-se a la usura o a l'augment de preus, encara que cap dels dos es considera legalment extorsió. També s'utilitza sovint de manera laxa per referir-se a situacions quotidianes en què una persona se sent endeutada contra la seva voluntat, amb una altra, per tal de rebre un servei essencial o evitar conseqüències legals. Ni l'extorsió ni el xantatge requereixen una amenaça d'un acte delictiu, com ara la violència, només una amenaça utilitzada per obtenir accions, diners o béns de l'objecte de l'extorsió. Aquestes amenaces inclouen la presentació d'informes (veritables o no) de comportament delictiu a la policia, la revelació de fets perjudicials (com ara imatges de l'objecte de l'extorsió en una posició comprometedora), etc.[4]
En la llei, l'extorsió pot referir-se a la corrupció política, com ara el suborn o el tràfic d'influències,[7] però en el vocabulari general la paraula sol portar primer a la ment el xantatge o les estafes de protecció. La connexió lògica entre el sentit de corrupció de la paraula i els altres sentits és que exigir suborns en la seva capacitat oficial és en essència xantatge o extorsió (és a dir, "cal accedir a aquest recurs, el govern hi restringeix l'accés a través del meu despatx), i us cobraré de manera injusta i il·legal per aquest accés").[8]