Evangelis gnòstics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Evangelis gnòstics són una col·lecció de 52 textos antics basats en els ensenyaments de diversos líders espirituals, escrits entre el segle ii i el segle iv dC. Alguns estudiosos consideren que els Oracles de Jesús -una hipotètica col·lecció de frases fetes de Jesús de Natzaret- utilitzades en l'elaboració de l'Evangeli de Tomàs, redactat al voltant del 140 dC, inclouen algunes tradicions encara més antigues que els evangelis del Nou Testament, possiblement de la segona meitat del segle i aC.[1] Aquests evangelis no són part del cànon estàndard per la major part de les branques del cristianisme, i per això formen part del que s'anomenen evangelis apòcrifs. Novel·les i pel·lícules recents sobre els evangelis n'han incrementat l'interès públic.[2][3]
La paraula gnosticisme prové de la paraula grega gnosi, que significa "coneixement", i que en la filosofia grega sovint significa "il·luminació". Alguns estudiosos segueixen defensant que va ser clau per l'emergència de la filosofia gnòstica i els moviments religiosos.[4] Generalment s'accepta que el gnosticisme era un moviment jueu que va sorgir directament com una reacció del Cristianisme.[5] Els Pares gnòstics representen un segment de la comunitat cristiana primitiva que creia que la salvació no estava en l'adoració de Crist, sinó en un aprenentatge psíquic per aprendre a alliberar-se del món material a través de la revelació.[6] Segons aquesta tradició, les respostes a les qüestions espirituals s'havien de trobar a dins d'un mateix, no a fora.[2] A més, el camí gnòstic no necessita la intermediació de l'Església per la salvació. Diversos acadèmics, com Edward Conze i Elaine Pagels, suggereixen que el gnosticisme barreja ensenayments atribuïts a Jesús de Natzaret amb els ensenyaments que es troben en les tradicions orientals.[1]