Euromíssil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Euromíssil és el nom popular que van rebre a Espanya els míssils balístics d'abast intermedi, inferior a 5.500 km, desplegats per l'OTAN i el Pacte de Varsòvia en territori europeu als anys 80 del segle xx, al context de la guerra freda. El rang d'abast d'aquest míssils nuclears permetria fer blanc a qualsevol país d'Europa Occidental o Oriental però no podrien travessar l'Atlàntic i arribar als Estats Units.
L'anunci del desplegament dels euromíssils del bloc occidental per desembre de 1983 va rebre protestes del moviment antinuclear i del moviment pacifista a la població occidental i una crisi diplomàtica entre els blocs oriental i occidental, anomenada crisi dels euromíssils.
La política del cap de govern soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, va ser de distensió i es va concretar en el rellançament de les negociacions sobre desarmament. Així, amb la signatura en 1987 del Tractat INF (per les sigles, en anglès, d' Intermediate-Range Nuclear Forces) de limitació d'armes nuclears va començar la retirada d'"euromíssils" d'ambdues parts: es van destruir 846 estatunidencs i 1.846 soviètics. En 1991, cinc mesos abans del col·lapse de la Unió Soviètica, es va signar el Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, un altre tractat de destrucció d'euromíssils.[1][2]