Estonià meridional
dialecte/llengua parlada al sud-est d'Estònia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estonià meridional és parlat al sud-est d'Estònia i comprén les varietats de Tartu, Mulgi, Võro i Seto. No hi ha cap consens acadèmic sobre el seu estatus, llavors alguns lingüistes el consideren un conjunt de dialectes estonians,[1][2][3] mentre que altres lingüistes consideren l'estonià meridional una llengua finesa independent.[4][5] Diacrònicament parlant, l'estonià septentrional i meridional són branques separades de les llengües baltofineses.[2][6]
Domini històric de l'estonià meridional (Võro, Seto, Mulgi, Tartu) i els seus enclavaments (Lutsi, Leivu and Kraasna) | |
Tipus | supradialecte i grup de dialectes |
---|---|
Nadius | 80.000 |
Parlat a | Estònia, Rússia i Letònia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses | |
Subdivisions | |
võro Mulgi (en) Tartu (en) seto Ludza (en) Kraasna dialect (en) Leivu (oc) | |
Codis | |
Codi Glottolog | sout2679 |
L'estonià estàndard modern es basa en els dialectes de l'estonià septentrional. Tanmateix, entre els segles XVII i XIX al sud d'Estònia, la literatura era publicada en una forma estandarditzada del Tartu i el Võro. Aquest usatge va ser anomenat Tartu o estonià meridional literari[7] i va ser utilitzat a escoles, esglésies i tribunals de l'àrea lingüística de Võro i Tartu però no a les àrees de Seto o Mulgi.
Després que Estònia esdevingués independent en 1918, polítiques lingüístiques per l'estandardització i normalització de l'estonià van ser implementades per tot el país. Els governants durant aquest període van creure que l'estat estonià necessitava d'un estàndard únic per a tots els seus ciutadans, la qual cosa portà l'exclusió de l'estonià meridional a l'educació. Aquesta prohibició en la instrucció i ús va continuar durant l'era soviètica (1940–1990).[8]
Des que Estònia va recuperar la seua independència en 1991, el govern estonià ha estat més obert a la protecció i desenvolupament de l'estonià meridional.[8] Tot i això, una forma literària modernitzada, basada en la varietat võronesa, ha estat vetada.[9][10]