Església en creu inscrita
tipus de planta arquitectònica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una església (de planta) en creu inscrita (en un quadrat) o església en creu amb cúpula és un tipus de planta arquitectònica que fou dominant en les esglésies de mitjan i final del període romà d'Orient, amb un quadrat central i un espai intern organitzat en forma de creu, coronat per una cúpula.
Les primeres esglésies en creu inscrites es degueren construir a la fi del segle viii, i aquesta forma s'ha mantingut en ús en tot el món ortodox fins a hui. A Occident, el primer disseny de Donato d'Angelo Bramante de la basílica de Sant Pere (1506) feu servir una planta centralitzada en creu inscrita sota un dom central, amb quatre doms subsidiaris.
En alemany, aquesta mena d'església s'anomena Kreuzkuppelkirche, o "església en creu amb cúpula" i en francés se'n diu église à croix inscrite, 'església en creu inscrita', com en català.