Escala al Paradís
From Wikipedia, the free encyclopedia
Escala al Paradís (Κλίμαξ a l'original, Climax Paradisi o Scala en llatí) és una obra escrita per Joan Clímac als voltants de l'any 600 que mostra el camí per assolir una correcta vida religiosa per part dels monjos, representada amb una escala de trenta graons que puja al Paradís. El símbol va esdevenir una icona popular en el cristianisme medieval oriental, on es va estendre per representar la vida de qualsevol creient, un camí de perfecció on diverses temptacions feien retrocedir i les ajudes del cel feien avançar en l'escala. La tria de l'escala prové de l'escala de Jacob bíblica i els graons indiquen que la perfecció es pot assolir amb petits passos a la vida diària però que implica un procés gradual. El nombre trenta fa referència als anys que va viure Jesús abans del seu baptisme i l'inici del seu ministeri.[1]
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Joan Clímac |
Dades i xifres | |
Tema | Escala de Jacob |
Cada capítol explica un aspecte de la vida cap a l'ascetisme que portarà a la santedat i inclou anècdotes i paràboles per ajudar a aplicar a la vida quotidiana els preceptes que conté. En aquest sentit la seva lectura s'ha usat com una pauta de vida,[2] en la línia dels Exercicis espirituals o altres obres morals que afavoreixen la meditació. El seu estil, farcit de símbols i centrat en aforismes i al·lusions poètiques, es presta a diverses interpretacions que aprofundeixen en aquest caràcter.
La seva influència al cristianisme ha estat considerable, especialment entre els ortodoxos, on és de lectura habitual als monestirs, o a determinats ordes catòlics reformats com l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança.