Entomofília
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'entomofília o entomogàmia és el procés de pol·linització en què el pol·len es transmet per insectes.[1] En alguns casos hi ha una relació tan estreta entre la planta i el pol·linitzador que es considera el resultat d'una coevolució.[2] A les nostres latituds, amb l'anemofília (pel vent) és el tipus de pol·linització més freqüent.[3]
Dintre de les plantes entomòfiles (les que presenten entomofília) es parla de plantes entomòfiles «cantaròfiles» si són visitades per coleòpters; «miòfiles» si ho són pels dípters; «melitòfiles», per les abelles; i psicòfiles, per les papallones. Les plantes entomòfiles estan finament adaptades per tal d'atreure les espècies d'insectes amb flors vistoses que presenten gran part de les angiospermes (l'exemple paradigmàtic de les rosàcies o cistàcies amb flor ben esteses i rodones amb un botó central rodejat per una corol·la de colors contrastats). Tanmateix a banda de la vista moltes plantes usen aromes per atreure els seus pol·linitzadors com ara Rafflesia arnoldii.
Moltes plantes o flors es van «especialitzar» en funció de l'insecte que «volen» atreure com vector de pol·linització:[4]
- Melitofília: el que vol dir flors que atreuen himenòpters (abelles i Bombus). Aquests insectes tenen tendència a una espècie vegetal determinada i són pol·linitzadors molt eficaços i estesos, sobretot els de tipus social com les abelles, que mengen pol·len i nèctar. Flors melitófiles solen ser actinomorfes (de simetria radial), amb senyals de mel o guies de nèctar en l'ungla del pètal, grogues o blaves, que són els colors que les abelles poden veure bé, amb abundant nèctar. Unes altres, en canvi, són zigomorfes (simetria bilateral) com els llegums (Fabaceae) i les mentes (Lamiaceae). De vegades agrupades en penjolls que es presten bé al treball metòdic de les abelles.
- Algunes orquídies mimetitzen una femella de borinot o vespa en aspecte i olor i són pol·linitzats per un mascle «enganyat» que tracta d'apariar-se amb elles. En aquest cas el vector no obté cap benefici en canvi de la seva acció.
- Miofília i sapromiofilia. Flors que emeten olors de podrit o fecals i atreuen mosques de la carn o altres similars buscant dipositar els seus ous. És també un cas d'engany.
- Psicofília. Els vectors són ropalòcers (papallones diürnes) que, en la fase adulta, s'alimenten quasi exclusivament de nèctar; les flors són molt evolucionades, petites i agrupades en umbel·les o corimbs, o bé són grans i amb llargs tubs o esperons al fons del qual només les papallones, amb la seva espiritrompa, poden accedir.
- Falenofília i esfingofília amb a pol·linització per papallones nocturnes i borinots; les flors són freqüentment de color crema o groc pàl·lid intensament oloroses quan s'obren a la nit, com gessamins, lligaboscs i dondiegos.
- Coleopterofilia o cantarofília. Els vectors són coleòpters i les plantes produeixen flors actinoformes (de simetria radial) amb pol·len abundant i pètals de color normalment blanc, crema, groc o vermell. Es tracta del tipus de zoofília més antic (es troba en les famílies més antigues amb poliàndria primària o secundària) i pot trobar-se fora de les angiospermes, ja que apareix també en algunes gimnospermes del grup de les cicadals que són pol·linitzades per petits morruts. Les magnòlies i roselles són exemples de pol·linització per coleòpters.