Eleccions al Parlament Escocès de 2011
From Wikipedia, the free encyclopedia
El dijous 5 de maig de 2011 se celebraren els comicis per escollir el 129 nous membres del Parlament Escocès.
Eleccions al Parlament d'Escòcia (2011) | ||||
---|---|---|---|---|
129 escons al Parlament d'Escòcia | ||||
15 de maig de 2011 | ||||
1a candidatura | 2a candidatura | |||
Cap de llista | Alex Salmond | Iain Gray | ||
Candidatura | SNP | SLP | ||
Circumscripció | Aberdeenshire East | East Lothian | ||
Escons anteriors | 46 (47 escons-31,0%) | 44 (46 escons-29,2%) | ||
Escons aconseguits | 69 | 37 | ||
Variació escons | +23 * | -7 * | ||
Vots | 902.915-C 876.421-L |
630.461-C 523.559-L | ||
Percentatge | 45,4%-C/44%-L | 31,7%-C/26,8%-L | ||
Resultat de les eleccions al Parlament d'Escòcia 2011.
* Indica canvis de demarcació territorial - així doncs és una figura nominal | ||||
Primer ministre en funcions Primer ministre electe | ||||
‹ 2007 2016 › |
Els resultats signifiquen la formació del primer govern en majoria al parlament de Holyrood des del retorn del parlament el 1997. És un fet rellevant atès el sistema mixt per a escollir els membres del parlament (73 escollits per districte electoral o constituency pel sistema d'escrutini uninominal majoritari i 56 més pels vuit grans districtes/regions electorals de manera proporcional), creat especialment per evitar governs en majoria així com per garantir resultats proporcionals a Escòcia. Aquell dia el Partit Nacional Escocès fa historia i obté 69 escons, els seus millors resultats tant al parlament de Holyrood com al de Westminster, i Alex Salmond és escollit de nou Primer Ministre.
El SNP tomba encara més contesa a favor seu i arrabassa trenta-dos districtes electorals als seus contrincants; vint dels quals al Partit Laborista Escocès, uns altres nou als Liberal Demòcrates i un districte als conservadors. En conseqüència el SNP controla 53 dels 73 districtes electorals.
Els laboristes sofreixen una dolorosa derrota difícil de pair; obtenen els pitjors resultats en unes eleccions a Escòcia des del 1931. Els laboristes perden importants masses de votants a la «cintura central» (central belt) o als Central Lowlands, regió tradicionalment obrera i de vot laborista, i llur cal obtenir vots pel sistema proporcional per obtenir almenys uns representants al parlament. No obstant la desfeta es mantenen com el principal partit a l'oposició. En veure els resultats, el seu líder, Iain Gray anuncia la seva dimissió.
Els liberals reben un cop encara més dur; perden la meitat de la seva base i electoral i llur representació parlamentària es divideix per tres: de 17 a 5 escons. Tavish Scott és ja el segon líder de partit en dimitir en aquestes eleccions poc després de conèixer-se'n els resultats.[1]
El tercer partit tocat són els conservadors; la seva intenció de vot baixa lleugerament i perden cinc escons; no obstant la lleugera baixada la presidenta del partit, Annabel Goldie també anuncia que dimitirà.[2]
S'organitzen fins a tres debats televisius amb els quatre principals candidats (els verds no són convidats) els dies 29 de març i el 3 de maig a la STV i l'1 de maig a la BBC Scotland. El dia de les eleccions es transmeten en directe els resultats minut a minut a la BBC Scotland així com per la STV.
El mateix dia de les eleccions se celebraven arreu del Regne Unit les eleccions a les assemblees de Gal·les, Irlanda del Nord i les eleccions locals a Anglaterra a més del referèndum celebrat arreu del Regne Unit per triar el nou sistema de vot. Era la quarta vegada que els escocesos podien votar al parlament reinstaurat el 1997.