Elecció papal de 1292–94
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'elecció papal de 1292-94 es produí entre el 5 d'abril del 1292 i el 5 de juliol del 1294 i va ser l'última elecció papal sense el format del conclave on els electors estan tancats en reclusió cum clave—sense clau— i amb prohibició d'abandonar la reunió fins que no s'esculli un nou Bisbe de Roma. Després de la mort del Papa Nicolau IV el 4 d'abril del 1292, els onze cardenals supervivents, ja que el dotzè va morir durant la seu vacant, van deliberar durant més de dos anys abans d'elegir el tercer dels sis que no eren cardenals per ser elegit papa durant la baixa edat mitjana: Pietro da Morrone, que va prendre per nom Papa Celestí V.[1]
| ||||
Tipus | elecció papal | |||
---|---|---|---|---|
Data | 1292 (Gregorià) | |||
Localització | Perusa (Itàlia) | |||
Estat | Ciutat del Vaticà | |||
Participant | ||||
Càrrec a elegir | papa | |||
Elegit | Celestí V | |||
Fonts contemporànies suggereixen que Morrone es resistia a acceptar la seva elecció quan la notícia dels cardenals ja corria a la seva ermita situada a dalt d'una muntanya. La seva vida ascètica i la incomunicació de més de dos anys el van deixar poc preparat per les responsabilitats papals del dia a dia, i de seguida va caure sota la influència de la monarquia napolitana de Carles d'Anjou, el que provocà la insatisfacció fins i tot dels cardenals que l'havien votat. Celestí V va renunciar el 13 de desembre del 1294.[1]