Elecció papal de 1241
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'elecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.[1] S'acabà amb l'elecció del cardenal Goffredo da Castiglione, que va prendre el nom de Celestí IV. L'elecció va tenir lloc durant la primera de les diverses prolongades seus vacants que hi va haver a l'edat mitjana, i com les altres es va caracteritzar per disputes entre els papes i el Sacre Imperi Romanogermànic.[2] Específicament, l'elecció es va celebrar durant la guerra entre Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic contra la Lliga Llombarda i el difunt pontífex, Gregori IX, amb Itàlia dividia entre les faccions que estaven amb el papa i les que estaven amb l'imperi, en el que es coneix com la dispunta entre güelfs i gibel·lins.
| ||||
Tipus | elecció papal | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 22 octubre - 25 novembre 1241 | |||
Data | 25 novembre 1241 | |||
Localització | Septizodium (Itàlia) , Roma | |||
Estat | Itàlia | |||
Càrrec a elegir | papa | |||
Elegit | Celestí IV | |||
Durant la seu vacant, Frederic II va envoltar Roma amb els seus exèrcits i va bloquejar l'arribada de diversos cardenals electors hostils als seus interessos. Incapaços d'arribar a un consens, els cardenals foren tancats al monestir anomenat Septizodium per funcionaris civils romans, fins que finalment es van decidir per un dels cardenals més grans i febles. Les condicions de salubritat de la construcció sembla que podrien hagut contribuït a la mort d'un dels papables i fins i tot a la mort de Celestí IV molt poc després de la seva elecció. Després de la mort de Celestí IV la guerra a la península es va reprendre i els cardenals van estar dispersats durant més d'un any i mig abans de reunir-se a Anagni per elegir Innocenci IV.
El segrest forçat dels cardenals durant l'elecció fou històricament significant, i juntament amb altres eleccions del segle xiii va contribuir al desenvolupament del conclave.