El marxant de Venècia
obra teatral de William Shakespeare / From Wikipedia, the free encyclopedia
El marxant de Venècia (The Merchant of Venice) és una obra de teatre de William Shakespeare, escrita entre 1596 i 1598. Tot i que en el Primer Foli es classifica com a comèdia, i comparteix certs aspectes amb altres comèdies romàntiques de Shakespeare, l'obra és principalment recordada per les seves escenes dramàtiques. El crític Harold Bloom la qualificà com una de les obres més importants de l'autor.[1]
No s'ha de confondre amb El mercader de Venècia (pel·lícula). |
The Merchant of Venice | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | William Shakespeare |
Llengua | anglès |
Creació | 1596 |
Gènere | tragicomèdia |
Lloc de la narració | Venècia |
Data de publicació | 1600 |
Personatges | |
Personatges | Shylok, Pòrcia, Antonio, Bassanio, Jessica, Lorenzo, Graciano, Nerissa, Estéfano, Túbal, Lancelot Gobbo, Gobbo, Leonardo, Duc de Venècia, Príncep del Marroc, Príncep d'Aragó, Salarino, Salanio i Baltazar |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 6 |
|
El personatge del títol és el comerciant Antonio que, per ajudar el seu protegit Bassanio, demana diners a l'usurer Shylok. Segur de poder pagar-li, signa un contracte en el qual autoritza al seu creditor a treure d'ell una lliura de carn en cas d'incompliment. Malgrat tot, quan aquest no pot tornar-li els diners, Shylok, que vol venjar-se de les humiliacions dels cristians, insisteix que el contracte s'apliqui al peu de la lletra.
El retrat del jueu Shylok planteja moltes preguntes i interpretacions molt diverses, alguns el veuen com un boc expiatori, un reflex dels prejudicis antisemites, i d'altres com l'eloqüent portaveu d'una comunitat que reclama un tractament més humà. Aquesta ambigüitat fa que la peça que de vegades es consideri una de les "peces problemàtiques" de Shakespeare.
Ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions, particularment el 2004 amb Al Pacino, Jeremy Irons i Joseph Fiennes.
L'obra va ser publicada en català per l'Editorial Catalana el 1924 amb una traducció a càrrec de Magí Morera i Galícia.[2]