Efecte estroboscòpic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'efecte estroboscòpic és un efecte òptic que produeix el moviment il·lusori necessari per a la projecció cinematogràfica. Ho desenvolupà Max Wertheimer, del corrent de la Gestalt.
Aquest fenomen es deu al fet que una sensació lluminosa en l'ull no desapareix a l'instant, és a dir, que la imatge queda fixa a l'ull durant algunes centèsimes de segon perquè pugui ser assimilada.[1] Aquesta inèrcia visual fa que el ''parpelleig'' de les làmpades no sigui perceptible per la vista (excepte si es tracta de freqüències més baixes de 25 cps). El clar exemple n'és el cinematògraf, on les imatges se succeeixen a raó de 37 per segon i que gràcies a la inèrcia visual no percebem.
Aquest efecte es pot evitar si es connecta els orígens de la llum de manera alterna en les tres fases d'un sistema trifàsic de 3 o 4 fils de distribució.