Edat d'or de la pirateria
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Edat d'or de la pirateria és una denominació comuna donada a un o més sorgiments de pirateria en la història marítima durant les etapes prematures de l'edat moderna. En la seva definició més acceptada, l'«Edat daurada de la pirateria» va durar des de 1620 fins a 1795 i cobreix tres sorgiments separats de pirateria:
- El període dels bucaners durant 1620 i 1683, caracteritzat per mariners anglo-francesos establerts a Jamaica i Illa de la Tortuga atacant colònies espanyoles i navegant al Carib i l'est del Pacífic;
- La Ronda del pirata de 1690, associada amb viatges de llarga distància des de Bermuda i Amèrica per robar a objectius musulmans i de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a l'oceà Atlàntic i el mar Roig; i
- El període postguerra de Successió Espanyola, definida per Marcus Rediker entre 1714 a 1726, quan mariners anglo-americans i corsaris desocupats després de la Guerra de Successió Espanyola es van convertir en massa a la pirateria al Carib, la zona marítima de l'est d'Amèrica, les costes Africanes de l'oest i l'oceà Índic.
Definicions més tancades de l'Edat d'or de la pirateria exclouen el primer o segon període, però la majoria inclouen almenys algunes parts del tercer. La concepció moderna de la pirateria tal com es representa en la cultura popular es deriva en gran part, encara que no sempre de forma correcta, de l'Edat moderna de la pirateria.
Entre els factors que van portar a la pirateria durant l'Edat d'or, s'inclouen l'augment del valor de la càrrega portada a Europa sobre grans zones oceàniques, la reducció de vaixells europeus en unes certes regions, l'entrenament i experiència que molts marins havien guanyat en les embarcacions europees —particularment la Royal Navy— i el govern ineficient en les colònies Europees a Amèrica. Els governs de les colònies es trobaven, constantment, combatent contra els pirates i embolicats en notables batalles i d'altres esdeveniments relacionats.