Dorsal mesoatlàntica
Límit de plaques tectòniques de l'oceà Atlàntic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La dorsal mesoatlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels 87° N (uns 33 km al sud del pol Nord) fins a l'illa Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlanticoíndica, que continua cap a l'est. També s'obre a aquesta altura, cap a l'oest, la dorsal escocesa. Al nord d'Islàndia, la cadena continua el seu camí cap a l'oceà Àrtic. A l'alçada de l'equador terrestre, la serralada queda dividida en nord i sud per la fosa Romanche, que arriba a profunditats de quasi 7,8 km. En diversos punts, l'alçada de les muntanyes excedeix el nivell de mar, formant illes. La dorsal mesoatlàntica és considerada una dorsal d'expansió lenta, amb una expansió d'entre 1 i 10 centírtres per any.[1][2]
Dades ràpides Tipus, Localització ...
Tipus | Sistema muntanyós i dorsal oceànica | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | alta mar | |||
| ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | |||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 31 gener 2017 | |||
Identificador | 6231 | |||
Tanca