Dolçaina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació d'Hornbostel-Sachs es troba en el grup 422.112 dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic.
Tipus | oboès simples de tub cònic |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 422.113 |
Mostra d'àudio |
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, i el bolin-gozo del País Basc.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que siga un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet. El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d'un bon dolçainer es pot sentir a molta distància.