Dissolució de Iugoslàvia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme dissolució de Iugoslàvia es refereix a una sèrie de conflictes i irregularitats polítiques que van resultar en el desmembrament de Iugoslàvia (la República Federativa Socialista de Iugoslàvia, SFR Iugoslàvia, o simplement SFRY). La SFR Iugoslàvia era un país que va ocupar un territori que actualment abasta des d'Europa Central fins als Balcans, una regió amb un conflicte ètnic històric. El país era una conglomeració de sis repúbliques regionals i dues províncies autònomes, que estava dividit segons les ètnies i que en la dècada de 1990 es va separar en diversos països independents. Aquestes vuit entitats federatives van passar a ser sis repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Sèrbia, i dues províncies autònomes dintre de Sèrbia: Kosovo i Metohija i Vojvodina. Bòsnia i Hercegovina no havia existit com un estat mesclat ètnicament des de 1465, i a més a més no tenia una majoria ètnica clara, amb «44% de musulmans, 33% de serbis, 18% de croats i d'altres minories». La distribució geogràfica dels grups ètnics que componien Iugoslàvia representava el fet que cada nació tenia una població a cada una de les sis repúbliques. Iugoslàvia va passar a ser un país amb set fronteres, sis repúbliques, cinc nacionalitats, quatre llengües, tres religions, dos alfabets i un líder.
Ja que l'estructura demogràfica de Bòsnia comprenia una població de serbis i croats propera al 50% i amb idees d'independència basades en les ètnies més que en la nació, el control del territori va tornar a obrir-se a diferents interpretacions, i grans zones de Bòsnia, Croàcia i Sèrbia es van denominar com a zones en disputa. Els elements més importants que van fomentar la discòrdia són la formació del Regne de Iugoslàvia, la guerra civil i el genocidi (camp de concentració de Jasenovac) portada a terme per l'Estat Independent de Croàcia durant la Segona Guerra Mundial, la idea de la «Gran Sèrbia», i les adaptacions balcàniques del Paneslavisme.