Diputació Foral de Navarra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Diputació Foral de Navarra (castellà) o Nafarroako Foru Aldundia (basc) va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.[1] Inicialment amb el nom de Diputació provincial de Navarra i des de 1867 s'autoanomenà foral.[2] El seu precedent, la Diputació de Navarra, va aparèixer en el segle XV quan el regne de Navarra era independent, constituint-se definitivament en 1501, amb sis diputats, dos per cada braç de les Corts de Navarra i amb la missió de vetllar per l'administració de les alcabales, vigilar el compliment dels furs, etc. A partir de 1678 quan la conquesta de Navarra ja s'havia produït i consolidat, la seva composició va quedar establerta amb set diputats: un del braç eclesiàstic, dos del militar i quatre de les ciutats, aquests només amb dos vots. Va tenir menys poder, menys facultats i menys riqueses que la seva homòloga la Diputació de la Corona d'Aragó.[1]
El Palau de Navarra, també conegut com la Diputació, va ser la seu de la institució des de la seva edificació fins a la seva conversió en el Govern de Navarra el 1984 | |
Dades | |
---|---|
Tipus | diputació provincial |
Història | |
Reemplaça | Diputació del Regne de Navarra |
Creació | 1839 |
Data de dissolució o abolició | 1984 |
Reemplaçat per | Govern de Navarra |
Governança corporativa | |
Seu | |
Altres | |
Premis | |
Quan es va crear en 1839 va ser un dels passos donats per eliminar l'estructura de govern de l'encara regne de Navarra a partir del conveni de Vergara. Estava composta per set membres, un per merindad excepte les de Pamplona i Estella que aporten dues, per la seva major riquesa i població. La nova institució acumula els poders que abans tenien unes altres de caràcter foral (la Diputació del Regne i el Consell de Navarra) i les recentment creades en les altres províncies. Les províncies van ser creades en 1833 per Francisco Javier de Burgos y del Olmo.
Posteriorment va haver-hi un segon pas en el qual es va posar en vigor la Llei de Modificació de Furs de Navarra. Per ella desapareixen definitivament les institucions polítiques del que va ser antic regne el 1841.
Dins d'aquesta llei hi ha diverses referències a la diputació recentment creada:
« | Article 9è. L'elecció de vocals de la Diputació haurà de verificar-se per les regles generals, conforme a les lleis vigents o que s'adoptin per les altres províncies, sense cap retribució ni assignació per l'exercici dels seus càrrecs. Article 10è. La Diputació provincial, quant a l'administració de productes dels Propis, rendes, efectes veïnals, arbitris i propietats dels pobles i de la província, tindrà les mateixes facultats que exercien el Consell de Navarra i la Diputació del Regne [...] |
» |
A més en l'article 13 es designa al cap polític com la màxima autoritat civil, com a les altres províncies.[3]
Com a òrgan consultiu la Diputació va crear en 1898 el Consell Foral, que va ser substituït pel Parlament Foral en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.
La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a 1984 en què es transforma en el Govern de Navarra, encara que mantenint també com a segona denominació la de Diputació Foral de Navarra, després de l'aprovació de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra en 1982 després de negociació no referendada per la població. Aquesta integrada per un president triat pel Parlament de Navarra.