Dic (geologia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En geologia, un dic és una formació d'ígnia intrusiva de forma tabular. El seu gruix és generalment molt menor que les seves restants dimensions i pot variar d'alguns mil·límetres fins a molts metres, mentre que la seva extensió lateral pot assolir molts quilòmetres.
Un dic travessa capes o cossos rocosos preexistents, la qual cosa implica que un dic és sempre més recent que la roca en la qual està contingut. Gairebé sempre presenten una gran inclinació o una inclinació pròxima a la vertical, però la deformació d'origen tectònica pot provocar la rotació dels estrats travessats pel dic de tal manera que aquest pot tornar-se horitzontal. Les intrusions conformades gairebé horitzontalment al llarg d'estrats són anomenades sills.
Els dics freqüentment ocorren en eixams radials o concèntrics al voltant d'intrusions plutòniques o al costat de zones d'alimentació de volcans.
En termes de la seva composició i textura, els dics poden ser diabàsics, basàltics, granítics o riolítics. Els dics pegmatítics són constituïts per roques granítiques formades per cristalls de grans dimensions, i es troben sovint associats amb els últims estadis d'una intrusió granítica o amb segregacions metamòrfiques. Els dics aplítics són formats per una roca de gra fi amb composició granítica.