Depressió tèrmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les depressions tèrmiques són depressions no frontals que es donen a sobre dels continents subtropicals, com ara el desert de Sonora, l'altiplà Mexicà, el Sàhara, Sud-amèrica per sobre l'Argentina nord-occidental, Austràlia, la península Ibèrica i l'altiplà del Tibet durant l'estació càlida, com a resultat d'un escalfament intens en comparació amb el medi que els envolta.[1] A sobre la terra, l'intens i ràpid escalfament solar de les capes inferiors d'aire genera aire càlid, que és menys dens que l'aire fred que l'envolta. Això, juntament amb l'aire calent que puja, provoca la formació d'una depressió. A sobre l'aigua, les depressions tèrmiques es formen a l'hivern, quan l'aire que hi ha sobre la massa d'aigua és més fred que l'aigua. Les depressions tèrmiques solen tenir una circulació feble, i poden assolir fins a 3.100 m d'altitud. Les depressions tèrmiques a sobre de les parts occidental i meridional de Nord-amèrica, el nord d'Àfrica i el sud-est d'Àsia són prou fortes per provocar condicions monsòniques a l'estiu. El desenvolupament de depressions tèrmiques terra endins condueix a la generació de brises marines. La combinació de brises marines amb una topografia escarpada pot provocar una mala qualitat de l'aire.