Democràcia popular
From Wikipedia, the free encyclopedia
La democràcia popular és un tipus de règim polític. L'expressió institucional que té són els autodenominats estats socialistes que van existir durant el segle xx, encara que alguns han durat fins al segle xxi. En el nom oficial de l'Estat hi acostuma a haver l'expressió República Popular o República Democràtica (que pot considerar-se com una forma de govern). Les democràcies populars, a diferència d'altres règims contemporanis no liberals que també proclamen ser democràtics, solen basar el seu discurs legitimador en la construcció d'una societat socialista segons les característiques peculiars de cada país, respectant sempre els principis de l'internacionalisme proletari.
Aquests règims han estat variats, encara que segons els crítics, han tingut un pluralisme limitat o pràcticament inexistent. A vegades només s'hi permet l'existència d'un únic partit polític; altres vegades poden coexistir-ne dos, un d'urbà i un altre agrari que són units per l'Estat i no competeixen entre ells. En una gran part dels casos hi ha hagut diversos partits polítics de diferent ideologia units sota un Front Nacional o Popular, com ara el Front Nacional d'Alemanya Democràtica. Així i tot, es desenvolupa un procés electiu des de la base, en què els habitants es reuneixen en consells per a designar els seus representants. Els mitjans de comunicació són propietat de l'Estat, del partit o d'organitzacions que hi estan vinculades —sindicats, federacions d'estudiants—, fet que els crítics d'aquest sistema associen amb la falta de llibertat de premsa. Igualment, els opositors assenyalen que els organismes de seguretat estatal es dediquen a la vigilància política dels ciutadans que en formen part.
La utilització de la paraula democràcia per part d'aquests règims, com ara a la República Democràtica Alemanya, s'ha considerat un abús, ja que s'anomena democràcia a allò que el politòleg Robert Dahl denomina poliarquia. No obstant això, segons els partidaris d'aquest règim, hi ha democràcia en diversos sentits: la pertinença plena a la comunitat política és universal, no està intervinguda per criteris censataris; hi ha mecanismes orgànics de participació política intervinguts pel partit, i l'Estat es defineix per un programa de polítiques públiques: educació i cultura, sanitat, esports, etcètera, també orientades a aquesta participació universal.