Definició de la música
esforç per donar una explicació precisa i concisa dels atributs bàsics o de la naturalesa essencial de la música / From Wikipedia, the free encyclopedia
La música (del grec: μουσική [τέχνη] - Mousiké [techné], «l'art de les muses») és, segons la definició tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psicoanímics. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'Antiga Grècia, en què es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com a art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art.
La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats, entre d'altres, la de suscitar una experiència estètica en l'oïdor, la d'expressar sentiments, emocions, circumstàncies, pensaments o idees, i cada vegada més, complir una important funció terapèutica a través de la musicoteràpia.
La música a més, compleix una funció de vital importància en el desenvolupament cognitiu de l'ésser humà. Col·labora amb el pensament lògic matemàtic, l'adquisició del llenguatge, el desenvolupament psicomotriu, les relacions interpersonals, l'aprenentatge de llengües no natives i a potenciar la intel·ligència emocional entre d'altres. Per aquest motiu, la música ha d'estar present en qualsevol pla educatiu ministerial modern i reconeguda com una disciplina imprescindible dins de l'ensenyament obligatori.
La música és un estímul que afecta el camp perceptiu de l'individu; així, el flux sonor pot complir amb variades funcions (entreteniment, comunicació, ambientació, diversió, etc.).