Declinació del grec antic
From Wikipedia, the free encyclopedia
La declinació del grec antic és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua grega antiga. En grec antic, la declinació d'una paraula serveix per indicar-ne la funció i el nombre gramatical. Hi ha tres declinacions, que estan numerades i agrupades segons la terminació dels mots i el seu gènere gramatical. Els diferents casos s'expressen mitjançant un sufix (o morfema gramatical) afegit a l'arrel de la paraula. La flexió de les paraules dins una mateixa declinació varia segons el seu gènere gramatical: masculí, femení o neutre.
Cadascun dels cinc casos té una funció principal i (tret del vocatiu) una sèrie de funcions secundàries, que poden tenir una semblança gramatical amb la funció principal o no. Aquest sistema de casos del grec antic ha influït en la gramàtica del grec modern, que conserva una gramàtica força arcaica en comparació amb altres llengües indoeuropees d'Europa[1] tot i haver perdut el cas datiu respecte al grec antic.