Cromatòfor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum. Poden trobar-se en diversos éssers vius, com els amfibis, els peixos, certs crustacis i alguns cefalòpodes. Són els principals responsables del color de la pell, del color dels ulls en els animals ectoterms i de la formació de la cresta neural al llarg del desenvolupament embrionari. Els cromatòfors ja madurs poden dividir-se en diferents classes segons el color que reflecteixen sota la llum blanca: xantòfors (groc), eritròfors (vermell), iridòfors (iridescent), leucòfors (blanc), melanòfors (negre/marró) i cianòfors (blau). El terme també pot fer referència a les vesícules colorides associades a la membrana de certs bacteris fotosintètics.
Algunes espècies poden canviar de color ràpidament per mitjà de mecanismes que canvien un pigment per un altre i reorienten la superfície reflectora dels cromatòfors. Aquest procés, utilitzat sovint com a mecanisme de camuflatge, rep el nom de mimetisme o canvi fisiològic de color. Alguns cefalòpodes, com els pops, presenten uns òrgans cromatòfors realment complexos, controlats per músculs, mentre que certs vertebrats, com el camaleó, produeixen efectes semblants, controlats en aquest cas per vies de senyalització cel·lular. Aquests senyals poden ser hormones o neurotransmissors, i poden ser induïts per canvis en l'humor, la temperatura o l'estrès o bé per canvis notables de l'ambient a escala local.
A diferència dels animals ectoterms, els mamífers i els ocells només presenten una classe de cèl·lules cromatòfores: els melanòcits. El seu equivalent en els animals ectoterms, els melanòfors, són estudiats actualment als laboratoris d'investigació amb l'objectiu de contribuir a la comprensió de certes malalties humanes, i són utilitzats com a eina en el descobriment o disseny de nous fàrmacs.