Crisi de l'Spútnik
From Wikipedia, the free encyclopedia
La crisi de l'Spútnik és el nom donat a la reacció nord-americana a l'èxit del Programa Spútnik. Va ser un element clau durant la Guerra Freda que va començar el 4 d'octubre de 1957, quan la Unió Soviètica va llançar el Spútnik, sent el primer satèl·lit artificial llançat per l'home.
Els Estats Units es consideraven com a potència mundial en tecnologia espacial i de desenvolupament de míssils. No obstant això, el llançament del Spútnik I i el fet que un dels dos primers intents de llançament fossin un fracàs, va sacsejar l'opinió pública nord-americana. Es va produir, per tant una crisi, anomenada la "crisi de l'Spútnik", a causa de la imminent amenaça de la Unió Soviètica.
Durant la Guerra Freda, va ser creixent als Estats Units un sentiment de temor sobre les possibilitats en intencions de la Unió Soviètica. Una vegada es va demostrar que la Unió Soviètica estava col·locant satèl·lits en òrbita, aquesta preocupació va augmentar considerablement, atès que la tecnologia per col·locar satèl·lits en òrbita permetia també la possibilitat de llançar ogives nuclears a distàncies intercontinentals.
Aquest esdeveniment va impulsar la cursa espacial que va conduir al llançament del primer ésser humà a l'espai i a l'aterratge del primer home en la Lluna (1969) mitjançant el programa Apollo.