Creu d'Aïnsa
en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap. Actualment constitueix el segon quarter de l'Escut de l'Aragó, la descripció i l'ús del qual està regulat per la "Llei sobre l'ús de la Bandera i Escut d'Aragó" (Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984) en l'article 4rt:[nota 1][1]
Creu d'Aïnsa | |
---|---|
Creu d'Ènnec Arista | |
Detalls | |
Tipus | Creus heràldiques i escut d'armes |
Altres detalls | |
Estat | Espanya |
Aquest escut es documenta per primera vegada l'any 1344 en les Ordinacions de Casa i Cort que manà redactar Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós".[2] L'escut simbolitza els antics reis d'Aragó i de Pamplona de la Dinastia Ximena.
Els seus precedents heràldics es remunten al segle x al Regne de Pamplona, i aparagueren al Regne d'Aragó durant el regnat de Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063-1094), rei d'Aragó i Pamplona.