Corona egípcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La corona egípcia era un dels símbols més distintius dels faraons i déus de l'antic Egipte.
El pskent és el nom hel·lenitzat de la corona doble, sejemty, portada pels faraons des de la primeria de l'època dinàstica i significava que posseïen el domini de les Dues Terres (Egipte).
Estava formada per la superposició de dues corones diferents:[1]
- El símbol de les tres corones representava la unió de l'antic Regne del Baix Egipte (nord) amb l'antic Regne de l'Alt Egipte (sud)
- La corona blanca o Hedyet era una mitra blanca oblonga, era la corona de l'antic Regne de l'Alt Egipte (sud), associada al déu Seth.
- La corona roja o Desheret tenia una protuberància enrotllada; pertanyia a l'antic Regne del Baix Egipte (nord), associada a Horus.
El nom egipci d'aquesta corona doble, Sejemty, esdevingué Pskent per deformació de Pa-sejemty, 'els dos poders'.
S'utilitzaren com a símbol de poder pels faraons de l'antic Egipte; també per distingir les diverses divinitats d'aquesta civilització. La complexitat ornamental evolucionà al llarg del temps. Es pot distingir les zones d'on procedia la noblesa per les corones. Durant l'època predinàstica els pobles estaven dividits en les zones ja esmentades, i foren reunides pel faraó Menis, i començà així l'època dinàstica. Cada zona s'identificava amb una corona i tenia un déu particular.