Corm (esporòfit)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El corm és el conjunt d'arrel, tija i fulles, i evolutivament es correspon amb el cos esporofític de les plantes superiors. És per aquest motiu que a les plantes vasculars també se les anomena cormòfits o, més rarament, cormobionts. El corm presenta veritables teixits i procedeix del tal·lus dels vegetals inferiors.
Per a altres significats, vegeu «Corm (desambiguació)». |
L'aparició del corm ha permès colonitzar definitivament el medi aeri a través de les modificacions citològiques i histològiques que han donat lloc a un sistema complet de teixits especialitzats. Així, les membranes externes d'una planta (teixits aïllants com l'epidermis o el súber) la impermeabilitzen per tal d'evitar la pèrdua d'aigua, però, a la vegada, permeten l'intercanvi de gasos amb l'exterior a través dels estomes i lenticel·les. Els teixits absorbents (la rizodermis) i els teixits conductors (floema i xilema), són els encarregats d'aportar aigua a la planta del medi exterior i repartir-la convenientment per tota la planta. Hi ha teixits mecànics encarregats del sosteniment de la planta com són el col·lènquima i l'esclerènquima.
A grans trets, el corm s'organitza de manera que la rel és l'encarregada d'absorbir aigua i nutrients, les fulles fan la fotosíntesi i el tronc fa d'enllaç i suport als òrgans aeris. És a través d'aquest tronc que circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions. La polaritat d'aquest tronc és força manifesta de tal manera que l'arrel s'enterra, mentre que les fulles i les branques creixen en sentit vertical cap a la llum.
El corm només representa l'estructura vegetativa de les plantes vasculars i que les permet viure fora de l'aigua i, es veu complementada en els espermatòfits, amb l'estructura reproductiva (flor, fruit i llavor) i que expliquen el seu èxit des del punt de vista evolutiu. Així, aquests òrgans reproductius fonamentals que ha fet possible que les plantes amb flors poguessin independitzar-se mitjançant la reproducció sexual de l'aigua ambiental que és del tot fonamental en la reste de vegetals. A més, les llavors han esdevingut òrgans de resistència que contenen un embrió que representa una planta en miniatura i que intervenen exitosament en la disseminació i multiplicació del vegetal. Tot plegat fa que els espermatòfits siguin el grup vegatal amb més capacitat de supervivència de tal manera que els permet colonitzar, fins i tot, els ambients més diversos i adversos.