Coordenades selenogràfiques
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les coordenades selenogràfiques són usades per fer referència a posicions a la superfície de la lluna. Qualsevol posició en la superfície lunar pot ser definida amb dos valors numèrics, que són comparables amb la latitud i longitud que s'usen per definir punts en la superfície terrestre. Tots dos sistemes de coordenades es mesuren en graus sexagesimals.
La latitud selenogràfica dona la posició d'un punt al nord o sud de l'equador lunar. La definició de nord i sud lunars fou feta de manera que l'eix de rotació lunar s'alineï amb el terrestre. D'aquesta manera un observador en l'hemisferi nord de la Terra veurà al nord lunar "cap amunt", i un situat a l'hemisferi sud el veurà "cap avall".[1]
La longitud selenogràfica dona la posició en l'eix est-oest lunar pel que fa al primer meridià (equivalent lunar del meridià de Greenwich). El primer meridià marca teòricament la longitud de la regió de la superfície lunar que apunta directament cap a la Terra (el centre de la cara visible). No obstant això, a causa del moviment de libració, la posició d'aquest punt varia durant el cicle lunar. A causa això, s'ha definit una localització fonamental en el cràter satèl·lit 'Mösting A'. Les seves coordenades, però no són el doble zero, sinó:
Latitud: 3° 12' 43.2" N Longitud: 5° 12' 39.6" E
El sistema de coordenades ha esdevingut ben definit gràcies al reflector lunar Laser Ranging Retro-Reflector.
Qualsevol característica passa els 90°E o 90°W no es veuria des de la Terra, excepte per la libració, la qual cosa fa el 59% de la lluna visible.
Originalment la definició d'est i oest lunars era tal que s'alineaven amb l'est i l'oest d'un observador situat a la Terra, segons l'anomenada convenció astronòmica. Després, el 1961, la Unió Astronòmica Internacional definí les posicions de l'est i oest lunars perquè fossin similars a les terrestres per a un observador situat a la superfície lunar (és a dir, que en mirar de front cap al nord, tingués l'est lunar cap a la dreta). En adoptar aquesta anomenada convenció de l'astronauta, l'est i oest lunars intercanviaren posicions. És per això que el Mare Orientale (Mar Oriental) es troba en la vora occidental de la cara visible de la Lluna.[1]