Convent del Carmen Calzado
From Wikipedia, the free encyclopedia
El convent del Carmen Calzado de Valladolid, va ser fundat per l'orde religiosa de l'Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo a mitjan del segle xvi. Eren coneguts com a carmelitans calçats per distingir-los dels carmelites descalços que van sorgir després de la reforma. El complex monàstic va ocupar uns terrenys al sud del camp comunal (futur Parc del Campo Grande), fora de la porta del Campo. La seva situació al costat del camí que conduïa a Madrid va propiciar l'estada i descans de diverses personalitats abans d'entrar a la vil·la, al segle xix i a partir de la Guerra del Francès va començar la seva decadència. Es va condicionar per a hospital i més tard amb l'exclaustració va acabar per sempre la vida conventual transformant-se els seus edificis en hospital militar. Al 1930 es va derrocar completament l'església i la resta d'edificis que encara es conservaven passant a formar part del de Patrimoni desaparegut de Valladolid; moltes de les seves obres d'art van ser disperses i la majoria desaparegudes.
El 1997 el Ministre de Defensa espanyol va acordar la seva venda amb l'Ajuntament i la Junta de Castella i Lleó. Va ser aleshores habilitat com a centre de donació de sang i hemoteràpia més ambulatori de la zona. Es va instal·lar allà la Gerència Regional de Salut de Castella i León i el servei del 112.