Constitució de l'Índia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de l'Índia és la llei suprema de l'Índia.[1] En aquest cos s'hi defineix el marc jurídic, amb els principis polítics fonamentals, l'estructura, els procediments, els poders i els deures de les institucions governamentals, a més d'establir els drets fonamentals, els principis directius i els deures dels ciutadans. Es tracta de la constitució escrita més llarga del món.[2] L'estat està regit per aquest text. B. R. Ambedkar n'està considerat com el seu principal artífex.
Constitution of India | |
---|---|
Tipus | constitució i obra escrita |
Estat | Índia |
Llengua original | anglès i hindi |
Creació | 26 gener 1950 |
Publicació | 26 novembre 1949 |
Autor | Assemblea Constituent de l'Índia |
Sèrie | |
Part de | dret de |
Text complet | Text complet |
Lloc web | egazette.nic.in… |
En aquest document s'exposa la supremacia de la Constitució, per sobre de la sobirania parlamentària, ja que no va estar redactada per part del Parlament, sinó que ho va fer una Assemblea Constituent, i posteriorment adoptada pel poble, a través d'una declaració al preàmbul.[3] Així, el Parlament no pot canviar la Constitució.
Va ser adoptada per la Assemblea Constituent de l'Índia el 26 de novembre de 1949, entrant en funcionament el 26 de gener de 1950.[4] Amb la seva adopció, la Unió de l'Índia es va convertir en la moderna República de l'Índia, i substituint la Llei de govern de l'Índia de 1935 com el document fonamental de govern del país. Per assegurar l'autoctonisme governamental, els autors de la constitució van eliminar totes les lleis del Parlament britànic anteriors, mitjançant l'article 395 de la constitució.[5] Índia celebra anualment l'entrada en funcionament de la Constitució, el 26 de gener, en el conegut com a Dia de la República.[6]
La Constitució declara Índia com una república sobirana, socialista, secular,[7] i democràtica, assegurant als seus ciutadans justícia, igualtat i lliberatat, encoratjant-los a exercir la fraternitat entre ells.[8]