Congrés dels Diputats
cambra baixa d'Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals,[1] l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.[2] Es reuneix per sessions al Palau del Congrés dels Diputats d'Espanya, situat a la ciutat de Madrid.
XV Legislatura | |
Tipus | |
---|---|
Tipus | Cambra baixa de Corts Generals |
Líders | |
Presidenta | Francina Armengol, PSOE des del dia 17 d'agost de 2023 |
Vicepresident primer | Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, PSOE des del dia 17 d'agost de 2023 |
Vicepresident segon | José Antonio Bermúdez de Castro, PP des del dia 17 d'agost de 2023 |
Vicepresidenta tercera | Esther Gil, Sumar des del dia 17 d'agost de 2023 |
Vicepresidenta quarta | Marta González, PP des del dia 17 d'agost de 2023 |
Estructura | |
Membres | 350 |
Grups polítics | Govern (148)
Suport (31) Oposició (171) |
Elecció | |
Sistema de votació | Representació proporcional |
Última elecció | 23 de juliol de 2023 |
Lloc de reunió | |
Palau de les Corts (Madrid) | |
Lloc web | |
www.congreso.es |
La Constitució Espanyola de 1978 estableix una organització bicameral de les Corts Generals, que estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atorga la Constitució.
No obstant això, aquest bicameralisme no suposa una equiparació completa entre el Congrés i el senat. La Constitució reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia. D'aquesta manera, el Congrés autoritza la formació del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.
Des de setembre de 2023, les diferents llengües cooficials (català, basc, gallec i aranès), poden ser utilitzades en l'hemicicle, així com d'altres llengües sense rang oficial com l'asturià o l'aragonès, gràcies a una modificació del reglament de la cambra.