Condicional perfet de l'Indicatiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El condicional perfet de l'indicatiu en català és un temps verbal que serveix per a expressar fets necessaris ja passats perquè se n'esdevinguin uns altres que ja no són presents. En tant que temps compost del condicional simple, conserva els valors generals, però portats a un passat ja passat. De fet, conserva igualment el seu valor de cortesia, propi del temps no compost.[1]
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |