Condicional de l'Indicatiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Condicional Simple de l'Indicatiu en català és un temps verbal que serveix per a expressar fets necessaris perquè se n'esdevinguin uns altres. Això exporta el condicional cap al futur i la hipòtesi, raó que explica que en català es classifiqui dins de l'Indicatiu, ja que, efectivament, altres llengües neollatines el consideren un mode a part. És el cas del portuguès o del francès que no hi atorguen aquesta temporalitat de futur, considerant-lo prou diferent com per expressar una modalitat a part. A banda, el condicional ha esdevingut igualment el temps de predilecció per a expressar cordialitat.
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |