Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització europea fundada després de la Segona Guerra Mundial per regular les indústries del carbó i de l'acer. Fou establerta formalment pel Tractat de París, signat per Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos el 1951. La CECA, una organització internacional basada en el supranacionalisme, fou la primera etapa del procés d'integració que acabaria portant a la Unió Europea.
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització regional | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Autoritat Internacional del Ruhr | ||||
Creació | 18 abril 1951 | ||||
Fundador | Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya Occidental | ||||
Data de dissolució o abolició | 23 juliol 2002 | ||||
Reemplaçat per | Unió Europea | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Jean Monnet (1952–1955) | ||||
Part de | Unió Europea (1967–) | ||||
La seva seu se situà a la ciutat de Luxemburg.[1] L'any 1969 es va fusionar amb dues institucions més, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), formant així mateix el que es conegué amb el nom de Comunitats Europees. La CECA va continuar existint com a part integrant d'aquesta nova organització supranacional, ja que les Comunitats es van convertir en part de la Unió Europea, el Tractat de París però va expirar l'any 2002. La CECA no va ser reemplaçada per cap altra organització, sinó que les seves activitats i recursos van ser absorbits per la Comunitat Europea.